La paraula i el seu efecte

Sembla mentinda lo fills de puta que arriben a ser els bancs, les borses, els jockers, i la puta mare que els va parir a tots plegats. Perdó pel llenguatge que faig servir, però coi, més clar l'aigua embotellada.
Després de dos anys dels primers símptomes de crisis econòmica a Europa (a Amèrica va arribar abans), i devallades històriques a les borses europees (i mundials) que es poden comparar (i en molts casos superen) les dades del "cata"crak del 1929, i qui tot pel poder de l'especulació capitalista, les borses europees (i mundials) estàn felices dins del que cap. Per què?
Per l'atur històric que estan registrant tots els països? Pels retalls en finançament econòmic cap a la sanitat i l'educació a tot Europa?
NO!!
Han estat molts els intents (o semi-intents) per part de governs i experts econòmics (aquells que passen de cobrar 500.000€ l'any a cobrar-ne 200.000€/any) de que la borsa pugès i deixès de baixar com si fos espuma. Molta gent encara no entèn massa bé perquè collons hi ha crisis, ara sí esclar, hi ha crisis i no es consumeix, però d'on va venir, m'atrebeixo a dir que ni els mateixos porcs de diners que la van provocar ho saben.

Però bé, la qüestió és que tenim les borses (lloc on es mana, no és pas a cap parlament, és a la borsa) contentes, i tot perquè ha sortit el president de la Reserva Federal d'Estats Units d'Amèrica (per a aquells qui no sàpiguen qui és, com jo, diga-li que és el portaveu dels jefes del món), i ha dit... "L'any que ve començarà la remuntada". 7 paraules, SET, d'un home que ningú coneix, han estat necessàries perquè les borses tornin a pujar i estiguin com un nen amb sabates noves.
És per això que em pregunto, realment no hauríem (incloent gent d'esquerra de dreta de centre alts baixos prims gordos blancs negres grocs cecs sords muts coixos i el llarg etc) de fer una revoltar i destrossar la borsa, i fer un altre sistema?
Si a Espanya hi ha 40m. de persones, m'aposto el que es vulgui que ni l'1% estan dins la borsa.

En fi, el poder de la paraula americana, ells diuen "el que potser passarà" i el món ho celebra com si hagués passat. Lo dolent arriba quan s'encostipa la borsa americana, els que estornuden som els europeus, els bancs clar, i ho acaba pagant el currante mileurista que passa a ser parat 300eurista.


*Sí algú ha quedat ofés pel llenguatge, mira, no sóc periodista, només opino i m'agrada fer servir les paraules apropiades, i tot i que alguns em criticaràn que jo d'economia no en tinc ni papa, tothom idolatra en Leopoldo Abadía que en sap més o menys com jo, o sigui, només llegeix i crea una opinió a partir del llegit (és d'aquí on venen les opinions).




Gerard Bigas Ribosa