Diuen que segons quins trens,
només passen un cop a la vida
com que n'hi ha tants jo decidí agafar el més adequat
el que em pensava que em portaria més lluny,
si més no tenia total confiança en que
alhora d'arribar a destí final seria de forma
confortable i placentera, el millor per mi.
No obstant no hi hi havia cap tipus de seguretat,
podia passar qualsevol cosa,
només savia que de trens com aquells només n'hi ha un,
i no el podia deixar perdre però just abans
d'arribar a la meva estació...s'ha estavellat
diuen que potser es repararà,
però el que jo crec i de bona font,
és que si es repara ja no s'aturarà a la meva estació,
ans el contrari, tirarà marxa enrere cap a un destí ja conegut,
indiferenment de si és bo o no.
Escrit el 29 d'octubre de 2007
dimarts, 17 de març del 2009
dilluns, 16 de març del 2009
La paraula i el seu efecte
Sembla mentinda lo fills de puta que arriben a ser els bancs, les borses, els jockers, i la puta mare que els va parir a tots plegats. Perdó pel llenguatge que faig servir, però coi, més clar l'aigua embotellada.
Després de dos anys dels primers símptomes de crisis econòmica a Europa (a Amèrica va arribar abans), i devallades històriques a les borses europees (i mundials) que es poden comparar (i en molts casos superen) les dades del "cata"crak del 1929, i qui tot pel poder de l'especulació capitalista, les borses europees (i mundials) estàn felices dins del que cap. Per què?
Per l'atur històric que estan registrant tots els països? Pels retalls en finançament econòmic cap a la sanitat i l'educació a tot Europa?
NO!!
Han estat molts els intents (o semi-intents) per part de governs i experts econòmics (aquells que passen de cobrar 500.000€ l'any a cobrar-ne 200.000€/any) de que la borsa pugès i deixès de baixar com si fos espuma. Molta gent encara no entèn massa bé perquè collons hi ha crisis, ara sí esclar, hi ha crisis i no es consumeix, però d'on va venir, m'atrebeixo a dir que ni els mateixos porcs de diners que la van provocar ho saben.
Però bé, la qüestió és que tenim les borses (lloc on es mana, no és pas a cap parlament, és a la borsa) contentes, i tot perquè ha sortit el president de la Reserva Federal d'Estats Units d'Amèrica (per a aquells qui no sàpiguen qui és, com jo, diga-li que és el portaveu dels jefes del món), i ha dit... "L'any que ve començarà la remuntada". 7 paraules, SET, d'un home que ningú coneix, han estat necessàries perquè les borses tornin a pujar i estiguin com un nen amb sabates noves.
És per això que em pregunto, realment no hauríem (incloent gent d'esquerra de dreta de centre alts baixos prims gordos blancs negres grocs cecs sords muts coixos i el llarg etc) de fer una revoltar i destrossar la borsa, i fer un altre sistema?
Si a Espanya hi ha 40m. de persones, m'aposto el que es vulgui que ni l'1% estan dins la borsa.
En fi, el poder de la paraula americana, ells diuen "el que potser passarà" i el món ho celebra com si hagués passat. Lo dolent arriba quan s'encostipa la borsa americana, els que estornuden som els europeus, els bancs clar, i ho acaba pagant el currante mileurista que passa a ser parat 300eurista.
*Sí algú ha quedat ofés pel llenguatge, mira, no sóc periodista, només opino i m'agrada fer servir les paraules apropiades, i tot i que alguns em criticaràn que jo d'economia no en tinc ni papa, tothom idolatra en Leopoldo Abadía que en sap més o menys com jo, o sigui, només llegeix i crea una opinió a partir del llegit (és d'aquí on venen les opinions).
Gerard Bigas Ribosa
Després de dos anys dels primers símptomes de crisis econòmica a Europa (a Amèrica va arribar abans), i devallades històriques a les borses europees (i mundials) que es poden comparar (i en molts casos superen) les dades del "cata"crak del 1929, i qui tot pel poder de l'especulació capitalista, les borses europees (i mundials) estàn felices dins del que cap. Per què?
Per l'atur històric que estan registrant tots els països? Pels retalls en finançament econòmic cap a la sanitat i l'educació a tot Europa?
NO!!
Han estat molts els intents (o semi-intents) per part de governs i experts econòmics (aquells que passen de cobrar 500.000€ l'any a cobrar-ne 200.000€/any) de que la borsa pugès i deixès de baixar com si fos espuma. Molta gent encara no entèn massa bé perquè collons hi ha crisis, ara sí esclar, hi ha crisis i no es consumeix, però d'on va venir, m'atrebeixo a dir que ni els mateixos porcs de diners que la van provocar ho saben.
Però bé, la qüestió és que tenim les borses (lloc on es mana, no és pas a cap parlament, és a la borsa) contentes, i tot perquè ha sortit el president de la Reserva Federal d'Estats Units d'Amèrica (per a aquells qui no sàpiguen qui és, com jo, diga-li que és el portaveu dels jefes del món), i ha dit... "L'any que ve començarà la remuntada". 7 paraules, SET, d'un home que ningú coneix, han estat necessàries perquè les borses tornin a pujar i estiguin com un nen amb sabates noves.
És per això que em pregunto, realment no hauríem (incloent gent d'esquerra de dreta de centre alts baixos prims gordos blancs negres grocs cecs sords muts coixos i el llarg etc) de fer una revoltar i destrossar la borsa, i fer un altre sistema?
Si a Espanya hi ha 40m. de persones, m'aposto el que es vulgui que ni l'1% estan dins la borsa.
En fi, el poder de la paraula americana, ells diuen "el que potser passarà" i el món ho celebra com si hagués passat. Lo dolent arriba quan s'encostipa la borsa americana, els que estornuden som els europeus, els bancs clar, i ho acaba pagant el currante mileurista que passa a ser parat 300eurista.
*Sí algú ha quedat ofés pel llenguatge, mira, no sóc periodista, només opino i m'agrada fer servir les paraules apropiades, i tot i que alguns em criticaràn que jo d'economia no en tinc ni papa, tothom idolatra en Leopoldo Abadía que en sap més o menys com jo, o sigui, només llegeix i crea una opinió a partir del llegit (és d'aquí on venen les opinions).
Gerard Bigas Ribosa
dimarts, 3 de març del 2009
Rubianes per sempre
Ara fa dos dies ens va deixar un dels millors actors-còmics més estimats per tothom. Portava mesos lluitant conta una malaltia que tanta gent se m'ha endut. En una entrevista amb el seu colega Albert Om deia que no li faria res morir jove, tot dient "¿tu sabes lo que he fumado y follado?". Els seus desitjos van ser ordres, va morir fumant, solter com ell havia estat tota la vida, i les seves cendres s'estàn repartint entre Àfrica i Cuba, llocs on va fer molts viatges (un dels últims, el va marcar molt, va ser a Etiòpia.
La veritat és que jo el tenia en un pedestal, però d'aquests que no cauen mai. Deia el que li sortia realment de la punta de la polla, les reaccions a les seves frases li portaven fluixa tan per davant com per darrera.
A molts llocs d'España el recordaràn per les polèmiques declaracions que va fer al programa de TVC El Club en contra de la unitat nacional d'España. Però com va dir ahir un dels seus alumnes, Buenafuente, qui el recordi per a això i no per a les llargues hores de riure i frases cèlebres, és un simplista, i deixeu-me dir el que va dir ahir l'Andreu al seu programa, perquè no hia ha manera de dir-ho més clar:
Hi ha molta gent, en aquest país, que us agradi, pensem exactament igual de les coses que va dir Pepe Rubianes, -jo hi afegiré-, recordar a una persona com ell per un fet així, és com intentar recordar a Ghandi pels seus panyals i no perquè donés la vida per intentar posar una mica de pau.
Per cert, el seu últim llibre, públicat ja fa temps, es diu "Me'n vaig".
¡Manda huevos!
Us deixo amb un link a un vídeo seu
Subscriure's a:
Missatges (Atom)