dimarts, 17 de març del 2009

Fragments d'un trajecte no iniciat

Diuen que segons quins trens,
només passen un cop a la vida
com que n'hi ha tants jo decidí agafar el més adequat
el que em pensava que em portaria més lluny,
si més no tenia total confiança en que
alhora d'arribar a destí final seria de forma
confortable i placentera, el millor per mi.

No obstant no hi hi havia cap tipus de seguretat,
podia passar qualsevol cosa,
només savia que de trens com aquells només n'hi ha un,
i no el podia deixar perdre però just abans
d'arribar a la meva estació...s'ha estavellat
diuen que potser es repararà,
però el que jo crec i de bona font,
és que si es repara ja no s'aturarà a la meva estació,
ans el contrari, tirarà marxa enrere cap a un destí ja conegut,
indiferenment de si és bo o no.


Escrit el 29 d'octubre de 2007

3 comentaris:

  1. però és que, de trens, en passen molts, saps? I tampoc no sabrem mai si el que ha passat o el que no ha ni arribat a passar era el millor que podria passar o encara ha d'arribar... en qualsevol cas no hi ha un tren amb majúscules a la vida. Aix, com m'he embolicat! Vaig a veure l'APM xD

    ResponElimina
  2. Qué va passar el 29 d'octubre de 2007?

    Escrit el 20 de març de 2009!

    ResponElimina
  3. doncs no ho sé, però sé que ho vaig escriure aleshores. pel flog

    birries

    ResponElimina