born to lose, live to win

Tornar a néixer. Us ho han explicat algun cop o només ho heu vist a la televisió? Doncs bé, resulta que no és fictici i passa... hi ha gent que diu que passa quan, per culpa d'un accident o una malaltia, se't veu limitada una part del teu cos, o que hi ha un canvi radical a la teva vida, o que ets un drogaadicte i les deixes. Però sempre, tornar a néixer és comparable a que et toqui la loteria, no a tothom li passa i normalment porta coses bones a la vida.

Jo en sóc un testimoni en primera persona, ara fa una colla d'anys, quan corria el maig del 2001, se'm va diagnosticar un Osteo Sarcoma d'húmer dret, en aquelles dates jo tenia 11 anys i tan innocent, em vaig alegrar que em diguessin que tenia càncer perquè havia sentit dir la paraula i em semblava cool. Al final ha resultat ser una paraula que em toca molt els coollons però bé, passat és present i la cosa va anar així;
estava jo en una època que tenia menys defensa que l'Espanyol, i em va agafar una malaltia tan rara que el nom començava per "cloaca" i no recordo la resta, acabava amb "tis" com totes les malalties rares, això sí.
Doncs bé, em va enganxar que estava ingressat al hospital d'urgències perquè em feia mal tot. La qüestió és que a allò de les 3 de la tarda, i mentre jo estava mirant tan tranquil Shin Shan a la TV, començo a notar que em costa respirar. El següent que recordo és que em desperto i em diuen que em portaran a la UCI, que em va agafar un atac de nom estrany, i jo amb un terrible pressentiment dolent.
Se'm va traslladar a la UCI i les hores van anar passant, i jo sense aclocar l'ull. Feia molta estona que la resta de malalts ingressats a la UCI i amb conciència estaven dormint, i jo que no volia adormir-me. Tenia un mal pressentiment, alguna cosa que em deia que si m'adormia "algo passava fijo", i és així com li vaig fer una gran pregunta a un infermer que rondava per allà...
-Que em puc adormir?
-Sí clar, de fet ja és molt tard tothom ja està dormint.- em va contestar amb una cara de sorpresa
-Ah d'acord.
(L'anterior cop que havia estat a la UCI havia estat quan m'havien operat, i hi vaig entrar i en vaig sortir adormit per culpa de l'anestèsia, i això que vaig estar quatre dies, però només sabia que hi havia estat perquè m'ho havien dit. No recordo absolutament res del primer cop que vaig estar en coma, ja que l'anestèsia no et permet somniar, m'han anestesiat una colla de cops i no recordo mai haver somniat res)
Així doncs, em vaig posar a dormir, però em va costar lo seu, el meu subconscient no volia que m'adormís. Però ja era massa tard, em vaig adormir en una posició ben incòmode que havia pres per no adormir-me.
De seguida, em va agafar un atac com el de la tarda, però jo sabia que era molt més greu, i tot i tenir els ulls tancats vaig sentir tot de veus cridant i gent bellugant-me.
Acte seguit no recordo res més fins al cap d'unes 8-9 hores, quan em va passa allò:
em vaig despertar en un espai en blanc, jo estava estirat al llit, vaig mirar cap a baix i vaig veure la ciutat de Barcelona de molt, molt, molt amunt, tan com quan vas en avió, i jo no em vaig arribar a moure del llit. Estava sol i atemorit, i tot era molt blanc, la famosa llum blanca. Me'n recordo molt bé, com si fos ahir, que vaig estar sol ben bé una hora, fins que se'm van aparèixer la Dta. Cruz i més tard el Dr. Estella, això suposo que és perquè devien estar aprop parlant-me i jo començava a reaccionar, perquè ja acte seguit, vaig començar a somniar en un videojoc que m'encantava, l' Age of Empires. De cop vaig somiar en la catapulta d'aquell videojoc i vaig començar a disparar-la, i s'anaven destruint les parets, i no sé com va començar un comte enrere. Estava en el pis vintitants i cada cop que disparava, la pedra anava avall i anava a menys, és així com a mesura que anava baixant tot s'anava fent fosc fins a ser tot un espai negre, 10-9-8-7-6-5-4-3-2-1... i em vaig despertar, havia tornat a néixer. No va ser fins a la tarda d'aquell mateix dia que em van passar a planta, i vaig estar una setmana més ingressat, total, ingressava cada setmana pel tractament de quimioteràpia.

Aquell era el segon cop que reneixia, ja que la vida m'havia canviat molt ja d'ençà que m'havien transplantat l'ós en l'operació del 7 de setembre del 2001, però bé, això ja és una altra història...



Vaig nèixer destinat a morir, però entra la ciència i la meva consciència vaig sobreviure, desde llavors, estic destinat a guanyar i qualsevol altre cosa significa morir.

BORN TO LOSE, LIVE TO WIN